Latest Episodes
376
Closcadelletra (CCCLXXVI): Tan lluny de tot i tan a prop de mi
Per què ador l’inefable, l’impalpable, la tenuïtat de l’instant, aquest moment amarat d’evanescència en el centre de la temporalitat?
375
Closcadelletra (CCCLXXV): Ditades a la fosca
Em pos a perdre capes, a perdre tremps, a perdre històries: som una pelleringa dins la polseguera
374
Closcadelletra (CCCLXXIV): Pols tendra
M’agradaria que algú digués: aquest text m’agrada perquè està pastat de vacil·lacions
373
Closcadelletra (CCCLXXIII): Regenerar els alens fa visquera
Obr la finestra i em trob un joiós pessimista
372
Closcadelletra (CCCLXXII): Niu de butzetes
He après que totes les coses efímeres ens concerneixen eminentment a nosaltres, més efímers que res
371
Closcadelletra (CCCLXXI): Només hi ha dues castes d’escrits: els que són vius i els que són morts
Tot, en aquesta societat necrocapitalista, ens obliga a sofrir les idees dominants, a pintar amb els colors dominants, a moure’ns entre grans mots dominants