No diguis als amics que els poemes són paranys que poses al bosc i que tapes de silenci.
L’acte d’amor de recordar un mort és l’acte d’amor més desinteressat, lliure i fidel
Través aquesta vida pensat en alguna cosa que refusa d’entrar en el meu pensament i queda a la porta
Em pos a perdre capes, a perdre tremps, a perdre històries: som una pelleringa dins la polseguera
