No diguis als amics que els poemes són paranys que poses al bosc i que tapes de silenci.
"Saps, de vegades no sé on aferrar-me, i em pega com un entorn de cap i sembla que me’n vaig."
Em vull rentar els ulls bruts de tots els paràsits amb què ens contaminen
On és el lloc on no ha entrat mai cap paraula? Mir el sementer llaurat de fresc. La terra de call vermell remoguda és...
