No diguis als amics que els poemes són paranys que poses al bosc i que tapes de silenci.
Alguna cosa s’esllavissa entre ratlla i ratlla, entre una paraula i una altra paraula, i es fa fugissera
Escric amb la voluntat de guillotinar tòpics per acostar-me més al ver
Cal despertar les traces dels seus esqueixos, de les seves catàstrofes i dels nostres propis esclats i encegaments?
