No diguis als amics que els poemes són paranys que poses al bosc i que tapes de silenci.
M’agradaria que una amenaça difusa planejàs i contaminàs el lector com un verí lent que fins i tot el fes dubtar d’allò que ha...
La paraula és remembrança, i això és una forma d’embragar itineraris entre la por i l’enigma
Alguna cosa s’esllavissa entre ratlla i ratlla, entre una paraula i una altra paraula, i es fa fugissera
