No diguis als amics que els poemes són paranys que poses al bosc i que tapes de silenci.
Cada dia hem de practicar un nou meravellament: la recerca de la gràcia, la tensió de tot l’ésser sencer cap a ella
Som un ésser fugitiu, habitat per una espècie d’infinit.
He intentat desxifrar el que sentia alliberant-lo de l’opacitat en què estava clos
