Closcadelletra (CCCLXIX): Descobrir els essers vius no humans

Som davant un antic i gegantí roser de Bànksia amb milers de rosetineues de color crema catalana: un núvol de flors que sura damunt una pèrgola centenària al costat d’una bugaderia de l’avior, quan el llixiu es feia amb bosses de tela plenes de cendra de clovella d’ametler i es rentava la roba fregant cada peça amb el puny. El roser de Bànksia és un espectacle, és un prodigi, és un panorama, tan real com efímer que m’umpl de serenor i de pensera. El roser de Bànksia és un esser viu. Quan un mot en troba un altre per primera vegada hi ha un esclat poètic, no ho sabies? La vida entre dos és la cosa més fràgil del món. Per què em demanes què és un moviment humà? Trobar un lloc viu que estimis personalment i defensar-lo col·lectivament. Aquesta seria una forma humanal més necessària que mai en aquests temps que vivim de reescalfament climàtic i degradació dels ecosistemes. Sabem en el moment actual que el planeta és habitable per nosaltres gràcies a l’acció d’altres essers vius. Per això hem d’abandonar la idea que nosaltres seríem els únics habitants de la terra i els sòls, els vegetals i els animals el decorat de l’apartament planetari. Hem de reinventar formes de respecte i defensar una certa concepció de la cohabitació. Cal teixir de bell nou aliances concretes amb els essers vius no humans i per realitzar-ho cal fer-los visibles, que emergeixin. Cal modificar a fons les nostres pràctiques, obsoletes i ràncies, en aquest sentit. Havíem assignat un estatut als sòls, als vegetals i als animals i veim que aquests essers vius s’escapen d’aquesta visió reductora. La vida del sòl és molt complexa, multiespecífica. Ben lluny de la creença de la terra com un reservori de components químics propicis a l’agricultura. El sòl és viu! Hi ha míriades d’espècies que interactuen i les relacions entre elles, que produeixen els nutrients disponibles pels vegetals, són encara i en gran part una terra incògnita. El roser de Bànksia em fa veure a les clares que ens trobam dins l’inexplorat i en el principi d’un vast moviment de recerca. En el temps dels avis els arbres eren considerats paquets de cèl·lules relativament passives encarregades de convertir l’energia solar en fusta. Els descobriments científics ens han fet saber que hi ha comunicació entre els vegetals, intercanvis d’informacions, creació de vida a partir de substàncies inertes. Estàvem fora del marc com a civilització i no sabíem que els vegetals tenien potències discretes però fonamentals que havíem negligit. Cadascuna de les roses de Bànksia escolten el zumzeig d’aquestes abelles que les visiten i per mor d’això exhalen un plus de nèctar, no ho sabies? Desnivellat i perdut de finesa em sent en plena metamorfosi amb la reanimació que m’arriba de les roses. Buidat d’aquell temps antic amb relacions clares i estables faig meu tot aquest temps de desestabilització d’ara, i el faig meu sabent que he de repassar els pactes amb tots els essers que m’envolten. I em repetesc que viure és sempre seguit un moviment transformador. Una brisa que ve de mar fa moure els milers de roses de Bànksia. Cau a poc a poc una pluja de flòbies que encatifen el sòl de call vermell i dibuixen una estora daurada. Aprenc que les meves sensacions, capacitats mentals i facultats són una expressió de la matèria viva. Em sent enrevoltat dels deu milions d’espècies que viuen al meu costat damunt la terra. El roser de Bànksia, tan bell i tan efímer, en el seu instant floral s’ha convertit en un catalitzador d’aquesta vida intel·ligent que ens envolta i que no sabem veure. M’ha ajudat a explorar aquest continent engolit de relacions “altres” amb els essers vius no humans. M’ha convidat a reposicionar-me per retrobar la potència d’actuar. Tenim un marge de maniobra constant en cada moment, no ho sabies? Fotografia: Jean-Marie del Moral.