Episode Transcript
Aquest íncipit amb el qual he titulat el quadre de mots d’avui juga com la clau de tota la contarella la missió de la qual sembla precisament voler desplegar totes les virtualitats d’aquesta cova d’un palimpsest d’ecos.
Tot quadra: el món subterrani de la cova tan impenetrable al narrador que és l’objecte del seu desig arcaic, gruta opaca i inextricable, més somiada que realment percebuda, i la dansa de les meves mans nervioses damunt el teclat del piano que escriu aquestes músiques.
Tot quadra: l’espai multiforme i canviant de la nostra fesomia que no coneixem mai.
Tot quadra: el mirall on escrivim i on ens escrivim.
Tot quadra: el mirall on llegim i on ens llegim.
Tot quadra: el que em fa escriguera és el cant que sempre travessa les nostres ànimes, els estats d’infantesa.
Tot quadra: saber que llegir i escriure és el mateix acte creador.
Tot quadra: una carícia exasperada, sorpresa, impedida.
Tot quadra: la frase és una estructura antropològica, de vegades en forma d’home, de vegades en forma de dona.
Tot quadra: l’epígraf funerari de l’amiga Louise de Vilmorin, “Au secours”.
Tot quadra: subtilitat i finesa als paisatges cal·ligrafiats a mà; cares, vestits, esquenes, arbres d’estiu o de tardor, roquissars plens de copinyes, cels il·limitats o tancats, horitzons perduts, nacrats, inicis. Sentiu el ritme de les proximitats essencials?
Tot quadra: executava l’escrit amb cops petits i bruscs, amb tocs furtius de la ploma que de vegades esqueixava la pell del paper com si dibuixàs una ferida oberta.
Tot quadra: aquesta veu tan mòbil, tan plena de gràcia, de capricis, d’insistències, de plomalls, de fantasia, d’escarnis, de ràbies amagades; aquesta veu vivifica el real, posa en relació les diferents escenes amb una intensitat fulgurant i anima la representació quotidiana de l’existència.
Tot quadra: la literatura és un sentiment i és una rememoració del viatge cap a l’orgasme, és carnal, és remeiera, és bestial, és salvatge, és tel·lúrica, és riallera enormitat, és iniciàtica, és vegetal, és geogràfica, és assumpció de frases, és mineral, és sensible, és poblar la memòria d’absència, és extravagant, és diferència, és espermàtica, és urgència, és carnívora, és un espai vibratori electritzant, és exili, és retorn, és la llengua que mostra la transparència d’una imatge revelant els estrats que formen la seva opacitat, és desig violent, és tinta humida, és cop de força verbal, és ferotgia, és frase viva, emocionant i nua, és la història d’una vida feta de bucles i de bifurcacions intempestives, és tapisseria exaltada, és commoció íntima i oferta de llibertat, és abisme d’horror i de bellesa, és la invenció de la llengua de l’inconsolable, és un art de l’evocació, és imantació de brúixoles, és un conjunt de plecs impresos damunt la pesadesa de les ones, és rastrejar l’altre en un mateix, és l’enigma impenetrable d’una vida, és meteòrica, és explosiva, és arriscada, és gratar paper sense aturall, és èxtasi, és fer un llibre d’imatges invisibles, és fer un llibre il·legible, indesxifrable, incomprensible.
Tot quadra: la lletra amarada d’un bestiari pulsional, la turgència del forat d’aquesta caverna que s’obri a la carn fosca del terrer, i el text que treballa la mare terra associant desig eròtic i creació estètica.
Tot quadra: escriure és picar pedra a tomba oberta.
Fotografia: Jean-Marie del Moral.
